Felicitats pel blog. L'enquesta m'ha sorprés i m'ha fet rumiar. Vaig votar que sí, perquè n'estic convençut de què podem anar a millor (amb ajuda de tots i de la tecnologia, comsempre ha fet la humanitat) no només en el coneixement, sinó també en les emocions. Ara bé és possible que hi hagi persones que estiguin al límit de les seves possibilitats: treballant 24 hores al dia 7 dies a la setmana mercès al mòbil i al xat... (jo prefereixo tenir un mòbil prehistòric per a les emergències) és possible que hi hagi persones que consumeixen fins a cinc hores de TV diàries (jo no en tinc) o que es passen el dia jugant a l'ordinador (jo em passo les hores treballant-hi)... En definitiva: penso que les TIC ens ajuden però que també ens han d'ajudar a reflexionar-hi i sentir-hi tal i com aquesta enquesta de l'Aurora m'ha provocat a mi!. Ens veiem
Bé, abans de dir res demano disculpes per aquests dies "d'abandonament" virtual del meu blog (que no pas de pensament ni de visites fugaces). La realitat no és una altra: se m'ha girat feina amb una agenda complicada i jo no l'he sabut gestionar millor . . . no tinc cap escusa més ni millor.
Estic totalment d'acord en que les TIC ens ajuden, i molt, però hi ha un problema d'equilibri: quan?, quant?, fins a on?, . . .
Conec masses persones al límit de les seves possibilitats i em pregunto si val la pena. Però aquí està l'etern problema de l'equilibri i de la valoració personal, la reflexió i la decisió d'escollir cóm viure, almenys intentar-ho. Per què el fet de tenir TV vol dir que l'has de veure i/o encentre tant punt arribes a casa?. Jo tinc TV i fa mesos que no la veig, la tinc per moments o continguts determinats i concrets i crec que li trec profit. Tinc mòbil però gairabé no l'utilitzo. Per què moltes persones truquen a tota hora i per tot?. El que vull dir és que cada persona hauria de participar activament en aquestes decisions però moltes d'elles, la majoria, es deixen portar.
Determinada tecnologia ha suposat la reducció de temps en l'execució d'algunes tasques. Això a fet que siguem capços de fer més coses en menys temps. Creieu que l'ésser humà està capacitat per dur aquest ritme actual?
2 comentarios:
Felicitats pel blog.
L'enquesta m'ha sorprés i m'ha fet rumiar. Vaig votar que sí, perquè n'estic convençut de què podem anar a millor (amb ajuda de tots i de la tecnologia, comsempre ha fet la humanitat) no només en el coneixement, sinó també en les emocions. Ara bé és possible que hi hagi persones que estiguin al límit de les seves possibilitats: treballant 24 hores al dia 7 dies a la setmana mercès al mòbil i al xat... (jo prefereixo tenir un mòbil prehistòric per a les emergències) és possible que hi hagi persones que consumeixen fins a cinc hores de TV diàries (jo no en tinc) o que es passen el dia jugant a l'ordinador (jo em passo les hores treballant-hi)... En definitiva: penso que les TIC ens ajuden però que també ens han d'ajudar a reflexionar-hi i sentir-hi tal i com aquesta enquesta de l'Aurora m'ha provocat a mi!. Ens veiem
Bé,
abans de dir res demano disculpes per aquests dies "d'abandonament" virtual del meu blog (que no pas de pensament ni de visites fugaces). La realitat no és una altra: se m'ha girat feina amb una agenda complicada i jo no l'he sabut gestionar millor . . . no tinc cap escusa més ni millor.
Estic totalment d'acord en que les TIC ens ajuden, i molt, però hi ha un problema d'equilibri: quan?, quant?, fins a on?, . . .
Conec masses persones al límit de les seves possibilitats i em pregunto si val la pena. Però aquí està l'etern problema de l'equilibri i de la valoració personal, la reflexió i la decisió d'escollir cóm viure, almenys intentar-ho. Per què el fet de tenir TV vol dir que l'has de veure i/o encentre tant punt arribes a casa?. Jo tinc TV i fa mesos que no la veig, la tinc per moments o continguts determinats i concrets i crec que li trec profit. Tinc mòbil però gairabé no l'utilitzo. Per què moltes persones truquen a tota hora i per tot?. El que vull dir és que cada persona hauria de participar activament en aquestes decisions però moltes d'elles, la majoria, es deixen portar.
Fins aviat.
Publicar un comentario